Les Llibertats d'orgue a la Segarra històrica : Prats de Rei, Calaf, Guissona / Daniel Vilarrúbias i Cuadras
Vilarrúbias i Cuadras, Daniel


En: Sikarra. Revista de l'Espitllera Fòrum d'Estudis Segarrencs, núm. 2 (2022) , p. 44-66 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou annex: Llistats de continguts de les llibertats d'orgue de Guissona.

Amb aquesta publicació es vol tractar l'estudi i coneixement de la música tradicional catalana històrica, tres exemples d'àmbit segarrenc del que s'anomenen quaderns d'organista o de llibertats d'orgue. En aquests llibrets trobem un corpus de músiques que en el seu temps foren d'abast popular, ja que eren executades com una prerrogativa dels organistes en determinades solemnitats del cicle festiu nadalenc. La peculiaritat d'aquestes músiques, i també l'interès que tenen, és que es tracta de músiques no pròpiament litúrgiques que es feien presents en un context totalment litúrgic i eclesial, i l'organista s'havia permès una llibertat o, com se sol dir, havia tocat una llibertat d'orgue. Aquest costum, posterior al Concili de Trento, tingué un auge molt considerable a Catalunya durant tot el segle XIX.

De Sikarra a Prats de Segarra : noves descobertes arqueològiques al Municipium Sigarrense (els Prats de Rei, Anoia) entre l'ibèric antic i l'edat mitjana / Natàlia Salazar, Dídac Pàmies i Iñaki Moreno
Salazar Ortiz, Natàlia


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2013-2014 (2016) , p. 115-134 : il.
Bibliografia.

El coneixement de l'existència d'una entitat municipal romana al terme dels Prats de Rei (Anoia), el Municipium Sigarrensis, es remunta a final del segle XVIII, quan la correspondència epistolar entre erudits catalans de l'època deixa constància escrita de la troballa al lloc d'una sèrie d'inscripcions epigràfiques romanes d'època alt-imperial. Unes primeres intervencions arqueològiques van certificar l'any 1972 l'antiguitat ibero-romana de la vila. Quaranta anys després noves descobertes arqueològiques posen de manifest pel lloc una seqüència urbanística rica, complexa i continuada, doncs han donat a conèixer un oppidum ibèric del segle VI-V a.C. d'una important entitat arquitectònica, vestigis d'edificis de representació pública d'època tardorepublicana, una rica necròpolis paleocristiana i restes de l'enclòs emmurallat de la vila medieval.

La Guerra de Succesió a l'Alta Segarra : darreres troballes arqueològiques de la batalla dels Prats de Rei (1711) / Didac Pàmies, Marc Bosch de Doria, Père Tardà
Pàmies, Didac


En: 193940 Actes del V Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya : Barcelona, del 22 al 25 de maig de 2014. Vol. 2. Barcelona : Ajuntament de Barcelona : ACRAM, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, DL 2015. p. 1019-1026

Evolució de l'espai cementirial dels Prats de Rei entre el segle V i el segle XVIII / Iñaki Moreno Expósito
Moreno Expósito, Iñaki


En: 193940 Actes del V Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya : Barcelona, del 22 al 25 de maig de 2014. Vol. 2. Barcelona : Ajuntament de Barcelona : ACRAM, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, DL 2015. p. 847-858

Probable establiment del poble ibèric d'Iltirkes als Prats de Rei (Anoia, Barcelona) / Josep M. Nuix i Espinosa
Nuix Espinosa, Josep Maria


En: 088513 Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte. Barcelona : Museu Nacional d'Art de Catalunya : Institut d'Estudis Catalans : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998-1999. Vol. I, p. 50-51

Sigara Segarra : Cruïlla entre Ibèrica i Hispània



[Barcelona] : [Diputació de Barcelona : Ajuntament de Prats de Rei], 2019
48 p. : il. ; 27 cm
Cronologia.

L'exposició va ser produïda pel Museu Municipal Josep Castellà i Real i el Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia, sota l'assessorament científic de la Universitat de Lleida (UdL) i va donar a conèixer el passat més antic dels Prats de Rei (del segle VI aC al segle VI dC) a través de la nombrosa i rica cultura material que han donat els treballs arqueològics realitzats. Ara, amb la publicació d'aquest catàleg, finançat per l'Ajuntament dels Prats de Rei i la Diputació de Barcelona, es materialitza en paper aquella exposició per tal de fer arribar al públic la singular història d'aquest municipi de l'Alta Anoia, enclavament iberoromà que va acabar donant el nom a la comarca de la Segarra.

Iesso i Sigarra en el marc de la romanització de la Citerior / Joaquim Pera
Pera i Isern, Joaquim


En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 7 (1997) , p. 229-236 : il. (Documents) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Els Sans del Seguer : una família carlina / Roser Parcerisas i Colomer
Parcerisas i Colomer, Roser


En: 127344 Fenòmen religiós i carlisme : VII Seminari d'Història del Carlisme. Solsona : Consell Comarcal del Solsonès, 2004. p. 39-49

Els Cossos de Voluntaris Reialistes (Corregiment de Cervera) : estructura social i conflicte / Daniel Rubio Ruiz
Rubio i Ruiz, Daniel


En: 044532 El Carlisme com a conflicte : II Seminari sobre Carlisme. Barcelona : Columna: Fundació Francesc Ribalta, 1993. p. 15-56

Notes.

Mapa del corregimiento de Cervera, Principado de Cataluña lo mandó descrivir Jaime Doile y Gueran su gobernador y corregidor coronel de los reales exercitos : y se tuvo presente para la composición de este el mapa de Joseph Aparici y el de Tomás López por Joseph Agustoni
Agustoni, Josep


1793
1 plànol : manuscrit, col. ; 108 * 108 cm
Escala no determinada. Manuscrit sobre paper verjural, restaurat sobre tela.

In causa contentionis iurisdictionis villae Cervariae contra villam Praetorum Regalium duo in praesenti veniunt examinanda causa : primum est AN constet vicarium villae Cervariae posse exercere iurisdictionem in villa ac termino Pratorum Reaglium, alternum et secundum AN in praesenti iuditio in causae contentionis possit disceptari ac cognosci de redditu ac censu 200 solido iuxta instrumentum concordiae 15. Decembris 1390 initiae ac factae

Ajuntament de Cervera.


Barcinone : apud Stephanum Liberós, 1631
Fris, caplletra ornada. Reclams. Peu d'impremta obtingut del colofó. Signat: Franciscus Soler I.V.D. Títol obtingut de l'epígraf; el precedeix: Sub hoc signo vinces.

Iuris allegatio in causa contentionis iurisdictionis ortae inter curiam ecclesiasticam decanatus de Prats del Rey vicen. dioecesis & curiam reg. vicarij Cervariae pro recuperatione Iacobi Serra ab ecclesia S. Michaelis de Calaff per officiales excellentis. ducis Cardonae violenter extracti

Església de Santa Maria dels Prats de Rei.


[Catalunya?] : [s.n.[, [1622 o post.]
[6] f. ; 30 cm
Caplletra orn. i fris xil. Reclams. Data aprox. obtinguda de la data més moderna que apareix al text. Títol obtingut de l'epígraf, precedit per la invocació pia: "Iesus Maria".

Notes històriques de la vila dels Prats del Rey y de sa patrona la Mare de Déu del Portal / per Anton Vila i Sala
Vila i Sala, Antoni


Manresa : Esparbé, 1913
109 p., 17 p. [11] làm. : il. ; 21 cm

El Llibre d'orgue de Prats de Rei de Domingo Monfort (1801-1870) / edició a cura de Daniel Vilarrúbias



Barcelona : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural : Dinsic, 2018
108 p. ; 30 cm (Calaix de solfa, 20) 
ISBN 9788416623433 (Editorial)
ISBN 9788439397946 (Generalitat)

Aquesta col·lecció de música tradicional catalana té el propòsit de publicar fons documentals recuperats, tant de gralla com d'altres instruments tradicionals catalans, i alhora impulsar l'edició de nous arranjaments de temes populars i composicions originals. Els llibres o quaderns d'orgue són una de les fonts més valorades per als intèrprets de música tradicional catalana històrica, atès que transmeten per la via escrita un corpus de músiques que al seu temps foren d'abast popular, ja que eren executades com una prerrogativa dels organistes en determinades solemnitats del cicle festiu nadalenc (del 24 de desembre al vespre fins al dia de Reis). El present manuscrit, copiat pel prevere calafí Domingo Monfort l'any 1843, s'ubica en el context de l'orgue i culte de la parròquia de Prats de Rei (Anoia), on Monfort servia com a beneficiat organista des de 1829. La seva enorme extensió, la qualitat de la seva còpia i la varietat de les músiques que transcriu, el fan especialment rellevant.

La Romanització a la Catalunya interior: estudio histórico-arqueològic de Iesso i Sigarra i el seu territori [Microforma] / Joaquim Pera i Isern ; ; [Direcció Josep Guitart Durán]
Pera i Isern, Joaquim


Bellaterra : Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1994
Dirigida per: Guitart, Josep. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres, 1993
4 microfitxes : 48x, negatiu; 11 * 15 cm + 1 fullet (7 p.) ; 18 cm (Tesis doctorals de la Universitat Autònoma de Barcelona) 
Bibliografia.
ISBN 8479299282

Notes històriques sobre el Municipium Sigarrensis / Jordi Pons i Sala
Pons i Sala, Jordi


En: Recerques Lleidatanes. Tàrrega, Núm. 2 (1980) , p. 39-42

La batalla de Prats de Rei / por Xavier Rubio Campillo ; Ilustrado por Pablo Outeiral, mapa de Jorge Martínez Corada
Rubio i Campillo, Xavier


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 2 (2013) , p. 60-65: il. (Introduciendo el n§3) 

"I què faig jo en aquest poble desert per Nadal?" Aquesta pregunta se la devien fer els granaders alemanys que guardaven la població de Prats de Rei el 25 de desembre del 1711. Ja havien transcorregut més de 100 dies d'una batalla estranya. Lluny quedaven les ràpides maniobres, les furioses càrregues de cavalleria sota l'ardent sol d'agost i les batalles a camp obert d'anys passats. En el seu lloc, s'havien trobat amb una guerra de desgast plena de trinxeres i mines subterrànies al voltant de muralles mig derruïdes i, per sobre de tot, un fred constant.

Sis batalles decisives / Jordi Mata (text), Agustí Alcoberro (assessorament)
Mata i Viadiu, Jordi


En: Sàpiens. Barcelona. núm. 108 (setembre 2011), p. 32-37 : il. (Especial guerra de Successió. Història moderna) 
Número especial 1714.

Les poblacions d'Almansa, Almenar, Brihuega i Villaviciosa, els Prats de Rei i Talamanca van viure algunes de les principals batalles que van decidir la guerra de Successió, un estira-i-arronsa que culminà el 1714 amb la victòria de Felip V.

La Veu d'un campanar: Església de Santa Maria dels Prats de Rei / Roser Solanas ; pròleg de Carles Riera
Solanas Botinas, Roser


Berga : Edicions l'Albí, 2009
160 p. : il. col. ; 23 cm
Bibliografia. Índexs.
ISBN 978-84-89751-41-5

Aquest llibre ens convida a endinsar-nos en un món que, per bé que proper en el temps, ens apareix llunyà pel que fa a usos i costums. A mesura que anem llegint la història dels darrers campaners manuals dels Prats de Rei, descobrim la manera de fer i de pensar de la gent de l'època, les tradicions i tota la màgia que s'amaga darrere les campanes i qui les fa tocar, sempre amb l'ajut d'unes il·lustracions excepcionals a tot color que ens acompanyaran al llarg de l'obra i que no podrem més que mirar-les i remirar-les una vegada i altra.

Els Prats del Rei, un tresor per descobrir. Prats de Rei estrena nou museu / Xavier Carmaniu Mainadé
Carmaniu Mainadé, Xavier


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 122 (abril 2006), p. 12 (Patrimoni) 
Suplement de: L'Avenç: revista d'Història.